La revolució del neolític

Aquest és el mapa conceptual del Neolític. Esperem que us agradi molt i que us serveixi per estudiar com un resum o un esquema.

La revolució del neolític van ser un conjunt de canvis i transformacions que van tenir lloc al neolític, en la prehistoria, i que van suposar el pas d'una vida nòmada a  a una vida sedentària. Amb el descobriment de l'agricultura, la domesticació de determinats animals o el perfeccionament de la tècnica, l'ésser humà va poder establir-se en un lloc fix i assegurar-se'n a partir dels seus recursos la supervivència.
Es van crear grans ciutats; va fomentar-se una forta divisió del treball, van sorgir estructures de poder més sofisticades i van començar els gèrmens dels grans imperis de l'edat antiga.
La revolució neolítica va començar, al voltant del 8000-7000 aC, a les ribes dels gran rius, a Mesopotàmia i Egipte. La resta de pobles va trigar segles a assolir el seu grau de desenvolupament, per això es qualifica de "revolució". De fet, no es va produir un canvi que afectés de manera similar les condicions de vida de la població humana fins a la revolució industrial.

Agricultors i Ramaders

Agricultors i ramaders

1- Què vol dir neolític i de quina llengua prové.

Neolític vol dir pedra nova i prové del grec.

2-Quines són les principals novetats en la forma de vida que es donen durant el neolític?

Què es va tornar sedentari i que començarà l’activitat agrícola i ramadera

3-Quina explicació relacionada amb un canvi climàtic donen els prehistoriadors a aquests canvis?

Que les temperatures van pujar, els productes amb la caça i la recolecció es van escassejar. D’aquesta manera van estar obligats a ser ramaders i agrícoles.

4- On i quan es considera que es van produir aquests canvis principalment? A quins altres indrets es van donar al mateix temps?

En llocs concrets del Pròxim Orient el 8000 ac. Aquests canvis tambè es van produir al nord de la Xina, a Mèxic, a la vall del riu Indus i a Perú.

5- Quines van ser les primeres plantes conreades?

Les primeres plantes conreades van ser, blat, ordi, civada i sègol, però també llegums com pèsols, faves, cigrons i llenties.

6-Quines van ser les noves eines que es van començar a fer? Quina utilitat tenien en comú?

Les noves eines van ser la falç, l’aixada i les moles. Servien per transformar el cereal en farina.

7- Com s’anomena la nova tècnica que s’utilitzava per fabricar eines de pedra?

La tècnica de pedra polida.

8-Quins van ser els primers animals en ser domesticats?

Van ser l’ovella,la cabra,la vaca i el porc.

9- Com van ser els primers habitatges del neolític?

Les primeres cabanes estaven posades de forma irregular. A vegades les envoltava un petit fusat. A algunes zones, les viles estaven protegides per una muralla.

10-Com eren els primers poblats neolítics?

Eren construits amb pedres,fusta i palla(canya)

La pala:
Són làmines de metall, preferiblement acer, que s'usen per a llaurar la terra; poden ser de punta o de forma ampla; tenen vora inferior amb tall tallant i mànec llarg de fusta acabat en una nansa de metall.

La falç:
Fabricades en ferro amb aliatge de coure per disminuir la seva oxidació; usades amb una sola mà per la sega dels sembrats i l'herba.

La destral:
Fulla metàl·lica afilada en un extrem amb orifici paral·lel a la làmina on s'ajusta el mànec; usada per a múltiples tasques de tall de fusta, tala d'arbres i arbustos.

Molí de mà:
S’utilitzava per moldre el gla i estava fet de dos pedres.

Caçadors i recol·lectors

1.

OBTENCIÓ D’ALIMENTS	TECNOLOGIA	TREBALL EN EQUIP
·Recol.lecció ·Pesca ·Caça d’ocells amb fona ·Caça ·Assecatge de la carn	·Caça d’ocells amb fona ·Obtenció de foc · Adob de pells ·Cova ·Llenya com a combustible ·Esquartarament dels animals ·Cabanya ·Cocció d’aliments ·Talla de la pedra ·Fabricació de ferramentes	·Recol.lecció ·Pesca ·Caça ·Llenya com a combustible ·Esquartarament dels animals ·Cocció d’aliments ·Guariment d’una ferida

2.

a) D'on treien l'aliment els homes del paleolític?

a) En el Paleolític, la més llarga etapa de la vida dels homes, van viure homínids que s'alimentaven del que els oferia la natura, herbes i animals.

b) Per què diem que eren depredadors? Què vol dir?

b)Durant tot aquest temps els homes es dedicaven a recol·lectar el que trobaven al camp on vivien, i a pescar o caçar; per això se'ls anomena recol·lectors i caçadors, i com no produïen els aliments, se'ls classifica com a depredadors. Per recollir les herbes, els fruits o les arrels no precisaven estris, en canvi, sí que els necessitaven per caçar.

c) Quins tipus d'animals caçaven? Només n'aprofitaven la carn?

c)En qualsevol cas la caça devia resultar-los difícil, sobretot la d'animals grans com bisons, mamuts, elefants, cavalls o rens.

d) Quins tipus d'habitatge utilitzaven?

d)Quan obtenien alguna peça, ho aprofitaven tot: la carn, la pell i l'os.

e) Per què havien de canviar sovint de lloc on vivien? Quin nom rep aquesta característica?

e)Com menjaven el que trobaven al lloc on vivien, quan ho havien esgotat tot havien de marxar a un altre lloc per trobar aliments; eren, per tant, nòmades.

3.

a) Quines tècniques existien per fer foc?

a)Hi havien dues maneres de fer foc: 

1.Agafaven una pedra de sílex i una pedra de pirita. Amb unes plantes molt fines hi feien com un niu d’ocell. Quan ho tenien tot preparat, es posaven a picar amb les dos pedres just sobre el niu que havien fet per si queia una espurna. Quan havien sortit les espurnes, bufaven per que el foc es fes més gran.

2.Agafaven una fusta i un pal. Ficaven la fusta sota i feien
girar el pal sobre la fusta. També tenien unes plantes fines que amb elles feiencom un niu d’ocell.
Quan ho tenien tot preparat es posaven a fregar fins que s’escalfava tot i quansortien les espurnes. Aquestes encenien la pols de la fusta, les tiraven al niu ies feia el foc.

b)Quins beneficis va singnificar l'utilització del foc?

b)Gràcies al foc van poder fer moltes coses:

· Van poder menjar els aliments cuits i així eren més tous.

· Espantaven als animals.

· Tenien més hores de calor.

· Van deixar de patir fred.

· S'asseien al voltant del foc i així es podien comunicar millor.

4.

a) Quins van ser els primers instruments que es van crear? Com eren?

a)Al principi, els éssers humans utilitzaven simples pedres tallades (còdols o palets) per aconseguir una fulla tallant.

b) Per què era tant útil el sílex per l'elaboració d'eines? Quina propietat especial tenia?

b)Perquè era un mineral molt dur que, en colpejar-lo, es trenca en làmines i produeix una aresta molt afilada. 

c) Quin nom rebien les eines elaborades amb sílex? Per què?

c)Amb sílex fabricaven bifaços. Perquè eren  eines tallades per les dues cares.

d) Quines feines podien fer ara amb aquestes eines?

d)Les feien servir per tallar fusta, trossejar animals, arrencar tubercles, perforar ossos, etc.

e) Quins materials utilitzarien per fabricar eines a més del sílex?

e)Van fer servir nous materials, com ara l'os i la banya

f) Anomena les principals eines que fabricaven.

f)Feien hams i arpons per pescar, agulles per cosir i arcs i propulsors per llançar fletxes."

5.Busca imatges d'eines del paleolític i fes-ne una fitxa de cadascuna on consti informació sobre el nom, el material amb el que està fet, l'ús que tenia i qualsevol altra informació interessan que trobis.

La primera eina que ens trobariem seria la rascadora que és la eina que apereix a la imatge. 

Una rascadora en arqueologia del paleolític és un estri fabricat a partir d'una ascla que tant pot servir per a gratar com per a tallar.

Apareixen durant el Paleolític inferior i són molt típiques del Paleolític mitjà.

La segona eina que ens trobariem seria el bifaç que és la eina que apereix a la foto.

És l'instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.

L'obtenien a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo. El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà. És el tipus de la “destral” que en diem ara. 

La tercera eina que ens trobariem seria el denticulat que és l'eina que apareix a la foto.

L'útil denticulat és un instrument lític prehistòric sobre lasca, el tall està treballat amb un seguit d'osques contigües i regulars i de la mateixa mida, com una mena de serra.

La quarta eina que ens trobariem serien les puntes que és l'eina que apareix a la foto.

Una punta lítica és un instrument tallat en pedra (gairebé sempre sobre ascla o làmina lítica) amb forma allargada, amb un àpex terminal molt agut més o menys paral·lel al seu eix de simetria. La forma d'obtenir una punta lítica és extremadament variada, així com la seva funció, encara que aquesta última és, en gairebé tots els casos, la de servir com a extremitat d'una llança, javelina, o altres eines per caçar.